Psicoteràpia Gestàltica Infantil

per

Aidam continua evolucionant com a entitat viva que és. Cada dia que passa ens anem especialitzant més en les activitats que ens omplen i de les que podem donar més de nosaltres mateixos. A part de la psicoterapia tradicional, individual o de parella dirigida a adults; també volem fomentar el nostre signe distintiu: el treball integratiu amb somnis, la psicoteràpia en LSC (Llengua de Signes Catalana) i la teràpia per adolescents i infants.

Avui us proposem un article sobre la psicoterapia infantil.

Portar a un nen a teràpia és una decisió que ens pot costar de prendre. El deixaré en bones mans? Què li faran al meu/meva fill/a? No és massa petit/a?

Amb aquest article intentem apropar-nos a vosaltres, exposant la nostra manera de treballar, com enfoquem la teràpia i vincle amb els petits/es, treball amb el que sempre posem el màxim d’atenció, cura i respecte.

Com sempre, esperem que us agradi.

Habitualment les famílies que es posen en contacte amb nosaltres és perquè són conscients que se’ls escapa alguna cosa en relació amb els seus fills. Les rabietes, l’agressivitat, els insults, la falta de respecte, els plors generalitzats, la desmotivació, el fer-se pipi al llit, les poques ganes de participar i de fer coses, les males notes a l’escola, la introversió, la hiperactivitat i l’excitació serien exemples de consulta.

Llegir més

L’estrès, un pes de la societat!

per

L’actual situació econòmica, la incertesa sobre les retallades, la pujada d’impostos i el clima de por que ens rodeja són aspectes que poden produïr-nos un augment de l’estrés. Si a tot això li afegim les relacions interpersonals com la familia, la parella, la feina, les amistats podem afirmar que patir estrés està a l’ordre del dia!

A nivel orgànic sabem que l’estrés afecta directament al Sistema Nerviós Autònom (SNA), i especialment al Sistema Nerviós Simpàtic, el qual és el responsable de donar resposta davant d’una situació perillosa o en la qual ens sentim amenaçats.

Aquesta resposta es dóna gràcies a la secreció d’adrenalina. Una persona exposada a un continu estat d’estrés genera un augment de la secreció d’adrenalina i altres hormones les quals influeixen sobre l’hipotàlem, el qual és responsable de segregar cortisol.  Nivells elevats de cortisol a la llarga ens poden dur, entre d’altres coses, a una disminució de l’acció del nostre sistema inmunitari i que això afavoreixi l’aparició d’algunes malalties.

Partint d’aquesta base, sabem que l’estrés de forma continuada afecta a l’organisme, ara bé, quin efecte té sobre els estats emocionals?

Algunes característiques són l’esgotament,  el cansanci,  la irritabilitat, la dificultat per conciliar el son, l’insomni, la sensació d’estar vulnerable i més susceptible als estímuls que ens rodegen. A vegades ens és molt difícil posar paraules a la vivència de l’estrés. Són sensacions que ens pesen, ens agobien, ens generen malestar i una sensació continua de pressió. És important que davant d’aquesta vivència ens donem un espai per parar a escoltar què és el que ens succeeix, que és el que sentim. Un espai per adonar-nos de les sensacions que sentim al cos i dels estats emocionals que d’aquestes en deriven. Una de les característiques de patir estrés és la sensació de confusió i la dificultat de poder definir que és el que ens passa. Posar nom a “això” que ens passa ens permet prendre consciència del que estem vivint i, des d’aquesta consciència probablement resoldrem el nostre conflicte de manera més efectiva i assertiva.

Llegir més

Assertivitat: Clar, Concret i Concís

per

Aquí estem de nou. Després algun temps i després de l’aturada de les vaques amb la intenció i el compromís d’actualitzar aquest blog, aportant i compartint articles, informació o reflexions que us puguin ser útils i interessants.

La nova arrencada la fem amb un article del nostre col·laborador i amic Joan Montero, terapeuta gestalt, coach i formador. Aquest article va ser publicat recentment al seu blog.

Esperem que us agradi

Sovint, en les relacions interpersonals, l’origen de molts conflictes, discussions o malentesos, gira entorn de la comunicació. Entre el que un vol dir i el que acaba dient, transcorren nombrosos factors que distorsionen el missatge. Com podem superar aquestes barreres?

Sòl recomanar als clients i en els grups que facilit que per tenir una bona comunicació cal seguir la regla de les tres C’s: clar, concret i concís. A continuació vam veure quin sentit té aplicar aquesta regla:

CLAR: És allò que es pot diferenciar amb facilitat, resulta senzill d’entendre i és indubtable.

CONCRET: Se sol oposar al general o abstracte, ja que està referit a una cosa determinada i precisa.

CONCÍS: És possible associar-lo amb l’imprescindible per generar sentit. Tot el superflu o accessori, per tant, escapa de la concisió.

Llegir més

Què és això que sento? Identificant l’emoció

per

Som éssers humans, som éssers emocionals. En els últims anys s’està canviant la concepció que davant de tot érem “racionals”, per arribar a una idea totalment oposada. El racional ocupa al voltant d’un 10% de la nostra activitat. La resta són processos que escapen en gran part al nostre control: automatismes, aprenentatges, sensacions, emocions…

Si prenem les emocions com a processos bioquímics, literalment estem banyats en emocions.
Pel nostre interior circula una sopa emocional constituïda per impulsos elèctrics, neurotransmissors, hormones…
L’emoció no és una cosa que passi en certs moments de la nostra vida, una cosa aïllada sense connexió. Al contrari, l’emoció és un continu que va variant de forma i intensitat. Sempre, en tot moment existeix en nosaltres una (o més d’una) emoció. Cada acció, sensació o pensament té associada una emoció, així que, per molt que vulguem (o creiem que ho podem fer) no podem només pensar o actuar. La nostra vida és un continu format per percepció – sensació – emoció – acció – pensament i les relacions que es produeixen entre els anteriors. Mirat així, les possibilitats llavors es tornen infinites.

Llegir més

El culpador i el culpat

per

Hola a tots. Aquesta setmana comptem amb la presència de Joan Montero, col·laborador d’Aidam, el qual estarà impartint al nostre centre un curs sobre iniciació a l’Eneagrama els dies 8, 9 i 10 de juny.

Volem compartir amb vosaltres un article de Joan publicat al seu blog sobre un recurs de què tots disposem per dificultar-nos la nostra vida: La culpa. Esperem que us agradi
Sovint solem culpabilitzar-nos de pensaments o accions i en realitat no ens plantegem d’on prové aquesta culpa. És bo plantejar-se en alguna ocasió: ¿la culpa és meva?

Segons N. Levy quan un diu “em sento culpable“, en realitat està nomenant una part de la seva realitat psicològica, amb una meitat del que està ocorrent en aquell moment… el culpat. L’altra meitat és la que no se sol percebre, és la veu del culpador que és justament el que fa que un se senti culpable.

“La culpa depèn de la relació dels dos aspectes interns i el rol que exerceixin en la relació: el culpador i el culpat”.

Llegir més

Deixant anar pressió

per

Un gran percentatge de les malalties que patim té a veure amb l’estrès. Aquest estrès del qual tant es parla no és més que la forma de respondre a les agressions del nostre sistema nerviós, més exactament del sistema nerviós autònom, encarregat de les funcions no conscients (taxa cardíaca, dilatació pulmonar, digestió, contracció arterial…)

El sistema nerviós autònom es divideix funcionalment en sistema simpàtic i sistema parasimpàtic.
El simpàtic prepara el cos per a activitats que requereixen despesa d’energia. És el que s’activa en situacions d’estrès. Originalment, va unit a les situacions més bàsiques de supervivència: defensa, atac, fugida i, per tant, molt unit a les situacions que produeixen estrès. El sistema parasimpàtic, per contra, redueix l’activació provocada pel simpàtic i està relacionat amb l’acumulació d’energia, la recuperació i la regeneració de l’organisme.
Tots dos són antagònics, és a dir, no poden activar-se alhora.
Si un està activat, l’altre estarà desactivat.

Llegir més

I ara què… ?

per

Tota persona que inicia un procés terapèutic el fa portada per un motiu diferent. Generalment, ens ha costat bastant prendre aquesta decisió i l’hem anat posposant dia rere dia, intentant convèncer-nos de diferents formes que “no estic tan malament” o que “no tinc temps” o “si jo hi ha hagut amb els meus amics i no ho necessito…” Fins que la sensació de no poder més, que una cosa que ens impedeix avançar i no sabem com continuar es manifesta en tota la seva magnitud i ens obliga a fer aquest pas.

Com la majoria de terapeutes el meu primer contacte amb la teràpia va ser com a pacient.
Tot va començar fa vint anys: em despertava enmig de la nit amb la sensació que m’anava a morir en aquell mateix instant, aterrat, amb la sensació que l’aire no arribava als meus pulmons. Tot el meu ésser s’esforçava a respirar, a tornar a prendre aire (cosa que ocorria gairebé immediatament, encara que a mi em semblés una veritable eternitat).
Després de tres o quatre respiracions profundes em convencia que no m’anava a morir en aquell moment, però l’estat de terror continuava durant uns minuts.
Una mica d’aigua, una visita al lavabo i, gradualment, la respiració tornava a la normalitat i la por disminuïa. Alhora la somnolència tornava a aparèixer i m’avisava que eren les tres o les quatre del matí. Tornava al llit i pensava: “ha d’haver estat un mal somni”. I aquí ho deixava tot.

Llegir més

El màgic món de la fantasia…

per

Qui de vosaltres no ha viscut la següent situació? Us presenten algú que us atrau (és un amic/a d’un amic, el nou cap/a de secció, el nou informàtic/a, el cosí/a del teu veí…), immediatament et descobreixes imaginant tota la història que us coneixeu, us beseu, el bé que el vàveu passar a partir d’ara, què succeirà, on llogareu pis junts… I alguns fins i tot tenim fills o compartim compte bancari amb persones que ni tan sols coneixem!, i a quants de vosaltres us ha passat el xassís de la vostra vida quan als dies següents us enteneu que ja té parella, que està casat/a, que no és de la teva mateixa orientació sexual o que no viu en les teves proximitats?

—A quants de vosaltres us ha passat el rebre una bona notícia a la feina (un simple acudit), heu imaginat com us ho concedien, us heu il·lusionat desenvolupant un nou projecte i com el dureu a terme… i finalment tot resulta ser un bulo, et quedes a quadres i de molt mala llet? Vingui un altre xàfec! I així un darrere l’altre…

Em podria passar hores posant exemples. Tots els hem viscut, cadascú amb el seu estil i la seva manera de fer, amb la seva intensitat i freqüència. Alguns som mestres de la fantasia, d’altres no tant… alguns podem estar gran part del dia fantasiejant encara que amb històries nímies i irrellevants, d’altres potser no ho fan tan sovint encara que la situació imaginada i fantasiejada pugui ser més important i portar-li més dolors de cap, d’altres gairebé no fantasieja i d’altres no fantasieja i gairebé que ni s’adonen que no ho fan. Mil i una possibilitats… com a persones n’hi ha.

A partir d’aquí sorgeixen diverses qüestions al respecte quin és el límit en què una fantasia passa de ser sana a generar malestar?, com afecta en la meva vida el fet de fantasiejar? ¿En quin moment deixo de ser realista i començo a divagar pels meus mons interiors?, com me n’adono?, fantasiejar i imaginar és saludable ¿no?, què passa amb les persones que no fantasiejaven res? I amb les que ho fan contínuament?

Llegir més

Acceptant el que som

per

Aquesta és la tercera i (i última, per ara) publicació sobre aspectes bàsics de la teoria de la Teràpia Gestalt. Aquesta vegada expliquem breument com treballem i intruïm un element que ens diferencia de la majoria de psicoteràpies i en especial de la psicologia clínica: l’actitud que manté el terapeuta. Com sempre, esperem que us agradi

A grans trets la manera de treballar seria la següent:

–Contactar amb l’aquí i ara“. Adonar-nos de què fem, sentim i pensem amb relació a les situacions que ens produeixen patiment. Sembla una cosa d’allò més senzilla i, tanmateix, moltes vegades no ho és. En moltes ocasions ens costa assumir que estem enfadats amb algú o creiem que fent o sentint alguna cosa anem a trencar el nostre autoconcepte.

És en aquestes ocasions que sorgeix aquest pensament de “jo no soc així”.

–Treballar amb les parts “amagades” de la nostra personalitat. Amb aquesta “ombra” que ens empenyem a ocultar-nos a nosaltres i als altres i que, tanmateix, forma part intrínseca de nosaltres mateixos, i que en ella mateixa amaga el potencial per a un desenvolupament total de la persona. Més enllà del que ens agradaria ser, del creiem que hauríem de ser i del que els altres esperen que siguem, nosaltres som el que som. La funció de la teràpia Gestalt és ajudar a desenvolupar el potencial de cadascú, traient a la llum el tresor de la individualitat que portem dins.

Llegir més

Una mica de mi…

per

Els  psicoterapeutes som,  abans de res, persones amb les nostres alegries, pors, anhels i dificultats. És per això que obrim un espai al blog on ens anirem presentant i mostrant a poc a poc. Volem que ens conegueu, que em conegueu; així que aquí us escric una mica de la meva història:

Sovint ens pensem que estem bé i que som plenament conscients del que escollim i desitgem. En el meu procés  de  creixement personal me n’he adonat que la majoria de vegades poc sabia del que em succeïa i poques vegades me’n responsabilitzava. Un exemple del que explico serien certs moments  en que davant d’una situació que m’incomodava i em feia sentir malament  per mi era més fàcil posar-me a cridar a una persona propera, provocar un conflicte i una discussió basada en retrets, que adonar-me’n del que sentia i responsabilitzar-me de comunicar-ho. Protestar i retreure allò que l’altre feia malament tenia més fonament que parar atenció i sentir les meves emocions, sensacions i pensaments.

Llegir més