Aquesta és la tercera i (i última, per ara) publicació sobre aspectes bàsics de la teoria de la Teràpia Gestalt. Aquesta vegada expliquem breument com treballem i intruïm un element que ens diferencia de la majoria de psicoteràpies i en especial de la psicologia clínica: l’actitud que manté el terapeuta. Com sempre, esperem que us agradi
A grans trets la manera de treballar seria la següent:
–Contactar amb l’aquí i ara“. Adonar-nos de què fem, sentim i pensem amb relació a les situacions que ens produeixen patiment. Sembla una cosa d’allò més senzilla i, tanmateix, moltes vegades no ho és. En moltes ocasions ens costa assumir que estem enfadats amb algú o creiem que fent o sentint alguna cosa anem a trencar el nostre autoconcepte.
És en aquestes ocasions que sorgeix aquest pensament de “jo no soc així”.
–Treballar amb les parts “amagades” de la nostra personalitat. Amb aquesta “ombra” que ens empenyem a ocultar-nos a nosaltres i als altres i que, tanmateix, forma part intrínseca de nosaltres mateixos, i que en ella mateixa amaga el potencial per a un desenvolupament total de la persona. Més enllà del que ens agradaria ser, del creiem que hauríem de ser i del que els altres esperen que siguem, nosaltres som el que som. La funció de la teràpia Gestalt és ajudar a desenvolupar el potencial de cadascú, traient a la llum el tresor de la individualitat que portem dins.
Hi ha una confiança implícita en la capacitat de la persona que tal com vagi prenent cada vegada més contacte amb el que fa, amb el que li agrada, amb el que sent i amb el que pensa, hi haurà una major llibertat per triar amb consciència. Una major possibilitat de canvi en obrir-se davant seu un major ventall de possibilitats. I finalment, una elecció responsable: de totes les coses que puc fer aquí i ara, trio fer aquesta.
L’actitud del terapeuta
En la teràpia Gestalt hi ha una actitud més de respecte per la malaltia de la persona que un intent d’efectuar canvis. El client no necessita una altra persona més que li digui el que ha de fer. El terapeuta accepta la persona tal com és. Aquesta forma de treballar seria l’anomenat “acompanyament” terapèutic.
El terapeuta se centra per a això a ser present en l’aquí i ara, amb una actitud d’obertura i acceptació del que sorgeixi. Podem dir que posa les condicions necessàries perquè el client pugui posar en marxa i experimentar el seu “donar-se compte”.
Què és l’adonar-se’n? És una forma de vivenciar. És el procés de parar atenció, estant en contacte amb la situació o necessitat més important que sorgeixi en el moment actual i igual d’important, què sentim, que ens desperta i com fem front a aquesta necessitat o situació.
Des de la teràpia Gestalt es creu fermament que la relació per si mateixa és curativa. El terapeuta ofereix confiança, respecte i acceptació. És la mateixa persona, que sentint-se acceptada i respectada, podrà començar des del primer moment a recuperar el seu propi respecte i acceptació i, des d’aquí, començar a realitzar canvis en la seva manera de relacionar-se.