Aquesta és la tercera i (i última, per ara) publicació sobre aspectes bàsics de la teoria de la Teràpia Gestalt. Aquesta vegada expliquem breument com treballem i intruïm un element que ens diferencia de la majoria de psicoteràpies i en especial de la psicologia clínica: l’actitud que manté el terapeuta. Com sempre, esperem que us agradi
A grans trets la manera de treballar seria la següent:
–Contactar amb l’aquí i ara“. Adonar-nos de què fem, sentim i pensem amb relació a les situacions que ens produeixen patiment. Sembla una cosa d’allò més senzilla i, tanmateix, moltes vegades no ho és. En moltes ocasions ens costa assumir que estem enfadats amb algú o creiem que fent o sentint alguna cosa anem a trencar el nostre autoconcepte.
És en aquestes ocasions que sorgeix aquest pensament de “jo no soc així”.
–Treballar amb les parts “amagades” de la nostra personalitat. Amb aquesta “ombra” que ens empenyem a ocultar-nos a nosaltres i als altres i que, tanmateix, forma part intrínseca de nosaltres mateixos, i que en ella mateixa amaga el potencial per a un desenvolupament total de la persona. Més enllà del que ens agradaria ser, del creiem que hauríem de ser i del que els altres esperen que siguem, nosaltres som el que som. La funció de la teràpia Gestalt és ajudar a desenvolupar el potencial de cadascú, traient a la llum el tresor de la individualitat que portem dins.