Comunicación

No vull viure així!

per

En consulta és habitual trobar-se amb persones que estan transitant un moment vital en el qual es plantegen si volen continuar vivint o no, o que reflexionen sobre el fet de no voler continuar vivint com fins ara.

Alguna vegada t’has sentit cansat de viure mort? Sense ganes de seguir?

Sense veure la sortida? Confós? Sense ànim, sense ganes, sense un sentit que et faci de motor?

És habitual que en algun moment de la vida les persones topem amb alguna crisi existencial. Les coses no van com ens agradaria o com havíem imaginat amb anterioritat. En les relacions amb els altres sorgeixen obstacles, pors, inseguretats, que es colen inconscientment en la manera d’estar en contacte amb l’altre, amb els altres. Moment en el qual apareixen dubtes, confusió, reflexions sobre com està la nostra vida, quin sentit té i on la persona s’enfronta als seus plantejaments i a una anàlisi de com de perdut està. Treball, família, parella, fills, aspectes personals que d’alguna manera et posen davant preguntes existencials que no sabem abordar. Tot això porta insatisfacció i frustració i, en algunes persones, la forma extrema de sentir-la és connectar amb les ganes de morir i desaparèixer. Són habituals en consulta comentaris com “Total perquè! Dubto que afecti molt si me’n vaig!”

Llegir més

Sobre la por

per

Des del moment que som llançats i llançades a l’aventura de la vida, camina al costat del nostre costat un company inseparable que, de tan acostumats que estem a la seva presència, fins oblidem que és aquí. Naixem, creixem, evolucionem, ens relacionem i morim al costat d’aquest acompanyant fidel; la por.

I, clar, com tot companyia, és de summa importància com ens relacionem amb ella. Quina relació establim amb aquesta emoció: Ens deixem aconsellar per ella? L’evitem? La ignorem? La portem com una pesada càrrega? L’ocultem als altres? Ens vam avergonyir d’ella? La neguem? Ens paralitza? Ens limita?

La por és una de les quatre emocions bàsiques juntament amb l’alegria, tristesa i la ràbia.. La seva funció principal és la d’avisar-nos de situació que comporta un risc per a la nostra integritat. Que tinguem en compte que podem sofrir danys. Aquesta és la seva funció biològica; la de mostrar-nos el perill i donar-nos la possibilitat d’escapar, atacar o defensar-nos. Per tant, la por té una funció adaptativa, de protecció de l’individu i de l’espècie. Valorem el perill i reaccionem en funció del que és millor per a la nostra supervivència.

Llegir més

Carinyo… hem de parlar (II)

per

Segona Part: La intervenció terapèutica

I així és com arriba la parella a la sessió: amb una sensació que hi ha un problema greu que no són capaços de resoldre. La teràpia intenta que les parelles trobin solucions als seus problemes dins de la seva particular manera de funcionar, de cap manera imposant la visió o els prejudicis del terapeuta. Com he dit abans són ells els que defineixen el seu model de parella.

La intervenció es planteja des de diversos punts. Primer de tot és important dilucidar si tots dos volen continuar sent parella i quina és la motivació que els mou en venir. Acudir a teràpia de parella no és sinònim d’arreglar res. És possible que durant la teràpia ens adonem que no podem o volem continuar amb el model que teníem fins al moment, o d’adonar-nos que el projecte que iniciem amb l’altra persona no té futur, o ja no ens satisfà o no ho volem continuar o… A vegades la millor manera de continuar és acceptar la ruptura i si aquesta es produeix en teràpia es pot donar l’oportunitat de tancar la relació d’una manera harmoniosa i amorosa. Una ruptura no ha de ser presa com un fracàs.

Llegir més

Carinyo… Hem de parlar

per

Primera part: La parella i el conflicte

Qui no ha escoltat aquesta frase i s’ha posat a tremolar? Jo sí, i l’he escoltat o dit, quan en la meva relació de parella alguna cosa ha estat anant malament durant un temps i un dels dos ha posat de manifest la seva incomoditat o cansament amb una situació.
Unes vegades (la majoria) el tema a tractar seran les qüestions relacionades amb els ajustos normals en tota relació coses tan senzilles com renegociar qui renta la roba o treu el gos a passejar. Altres vegades els temes a tractar seran més importants i poden estar incloses des de l’educació dels fills a la gestió econòmica i, finalment ens trobem davant d’aquelles situacions en què s’ha arribat a un punt tal que la relació ja està seriosament danyada o un dels integrants ja no pot més.

Tots tenim una necessitat de pertinença, d’establir vincles, de sentir-nos part d’alguna cosa que ens aporti seguretat, reconeixement i carinyo. En la majoria de casos, en la nostra societat, la parella és aquest vincle, aquesta relació. La parella, des del meu punt de vista, és el vincle entre dues persones que decideixen tenir un projecte comú en el temps en què hi ha cabuda per a l’amistat, el compromís i el sexe. El contingut i la forma d’aquest vincle és el que ens toca definir a cadascun de nosaltres. És a dir; no hi ha una manera d’entendre la parella, sinó que cada parella decideix com vol que sigui el seu projecte: quant temps volen estar junts, de quina manera i quantes vegades s’han de veure, objectius de la relació, compromisos d’un i altre, límits, motius de ruptura, maneres de relacionar-se amb les famílies de tots dos, si han de tenir descendència… I així podíem estirar la llista fins a gairebé l’infinit.

Llegir més

Assertivitat: Clar, Concret i Concís

per

Aquí estem de nou. Després algun temps i després de l’aturada de les vaques amb la intenció i el compromís d’actualitzar aquest blog, aportant i compartint articles, informació o reflexions que us puguin ser útils i interessants.

La nova arrencada la fem amb un article del nostre col·laborador i amic Joan Montero, terapeuta gestalt, coach i formador. Aquest article va ser publicat recentment al seu blog.

Esperem que us agradi

Sovint, en les relacions interpersonals, l’origen de molts conflictes, discussions o malentesos, gira entorn de la comunicació. Entre el que un vol dir i el que acaba dient, transcorren nombrosos factors que distorsionen el missatge. Com podem superar aquestes barreres?

Sòl recomanar als clients i en els grups que facilit que per tenir una bona comunicació cal seguir la regla de les tres C’s: clar, concret i concís. A continuació vam veure quin sentit té aplicar aquesta regla:

CLAR: És allò que es pot diferenciar amb facilitat, resulta senzill d’entendre i és indubtable.

CONCRET: Se sol oposar al general o abstracte, ja que està referit a una cosa determinada i precisa.

CONCÍS: És possible associar-lo amb l’imprescindible per generar sentit. Tot el superflu o accessori, per tant, escapa de la concisió.

Llegir més