emma

Psicoteràpia Gestàltica Infantil

per

Aidam continua evolucionant com a entitat viva que és. Cada dia que passa ens anem especialitzant més en les activitats que ens omplen i de les que podem donar més de nosaltres mateixos. A part de la psicoterapia tradicional, individual o de parella dirigida a adults; també volem fomentar el nostre signe distintiu: el treball integratiu amb somnis, la psicoteràpia en LSC (Llengua de Signes Catalana) i la teràpia per adolescents i infants.

Avui us proposem un article sobre la psicoterapia infantil.

Portar a un nen a teràpia és una decisió que ens pot costar de prendre. El deixaré en bones mans? Què li faran al meu/meva fill/a? No és massa petit/a?

Amb aquest article intentem apropar-nos a vosaltres, exposant la nostra manera de treballar, com enfoquem la teràpia i vincle amb els petits/es, treball amb el que sempre posem el màxim d’atenció, cura i respecte.

Com sempre, esperem que us agradi.

Habitualment les famílies que es posen en contacte amb nosaltres és perquè són conscients que se’ls escapa alguna cosa en relació amb els seus fills. Les rabietes, l’agressivitat, els insults, la falta de respecte, els plors generalitzats, la desmotivació, el fer-se pipi al llit, les poques ganes de participar i de fer coses, les males notes a l’escola, la introversió, la hiperactivitat i l’excitació serien exemples de consulta.

Llegir més

L’estrès, un pes de la societat!

per

L’actual situació econòmica, la incertesa sobre les retallades, la pujada d’impostos i el clima de por que ens rodeja són aspectes que poden produïr-nos un augment de l’estrés. Si a tot això li afegim les relacions interpersonals com la familia, la parella, la feina, les amistats podem afirmar que patir estrés està a l’ordre del dia!

A nivel orgànic sabem que l’estrés afecta directament al Sistema Nerviós Autònom (SNA), i especialment al Sistema Nerviós Simpàtic, el qual és el responsable de donar resposta davant d’una situació perillosa o en la qual ens sentim amenaçats.

Aquesta resposta es dóna gràcies a la secreció d’adrenalina. Una persona exposada a un continu estat d’estrés genera un augment de la secreció d’adrenalina i altres hormones les quals influeixen sobre l’hipotàlem, el qual és responsable de segregar cortisol.  Nivells elevats de cortisol a la llarga ens poden dur, entre d’altres coses, a una disminució de l’acció del nostre sistema inmunitari i que això afavoreixi l’aparició d’algunes malalties.

Partint d’aquesta base, sabem que l’estrés de forma continuada afecta a l’organisme, ara bé, quin efecte té sobre els estats emocionals?

Algunes característiques són l’esgotament,  el cansanci,  la irritabilitat, la dificultat per conciliar el son, l’insomni, la sensació d’estar vulnerable i més susceptible als estímuls que ens rodegen. A vegades ens és molt difícil posar paraules a la vivència de l’estrés. Són sensacions que ens pesen, ens agobien, ens generen malestar i una sensació continua de pressió. És important que davant d’aquesta vivència ens donem un espai per parar a escoltar què és el que ens succeeix, que és el que sentim. Un espai per adonar-nos de les sensacions que sentim al cos i dels estats emocionals que d’aquestes en deriven. Una de les característiques de patir estrés és la sensació de confusió i la dificultat de poder definir que és el que ens passa. Posar nom a “això” que ens passa ens permet prendre consciència del que estem vivint i, des d’aquesta consciència probablement resoldrem el nostre conflicte de manera més efectiva i assertiva.

Llegir més

Una mica de mi…

per

Els  psicoterapeutes som,  abans de res, persones amb les nostres alegries, pors, anhels i dificultats. És per això que obrim un espai al blog on ens anirem presentant i mostrant a poc a poc. Volem que ens conegueu, que em conegueu; així que aquí us escric una mica de la meva història:

Sovint ens pensem que estem bé i que som plenament conscients del que escollim i desitgem. En el meu procés  de  creixement personal me n’he adonat que la majoria de vegades poc sabia del que em succeïa i poques vegades me’n responsabilitzava. Un exemple del que explico serien certs moments  en que davant d’una situació que m’incomodava i em feia sentir malament  per mi era més fàcil posar-me a cridar a una persona propera, provocar un conflicte i una discussió basada en retrets, que adonar-me’n del que sentia i responsabilitzar-me de comunicar-ho. Protestar i retreure allò que l’altre feia malament tenia més fonament que parar atenció i sentir les meves emocions, sensacions i pensaments.

Llegir més