relación

Carinyo… hem de parlar (II)

per

Segona Part: La intervenció terapèutica

I així és com arriba la parella a la sessió: amb una sensació que hi ha un problema greu que no són capaços de resoldre. La teràpia intenta que les parelles trobin solucions als seus problemes dins de la seva particular manera de funcionar, de cap manera imposant la visió o els prejudicis del terapeuta. Com he dit abans són ells els que defineixen el seu model de parella.

La intervenció es planteja des de diversos punts. Primer de tot és important dilucidar si tots dos volen continuar sent parella i quina és la motivació que els mou en venir. Acudir a teràpia de parella no és sinònim d’arreglar res. És possible que durant la teràpia ens adonem que no podem o volem continuar amb el model que teníem fins al moment, o d’adonar-nos que el projecte que iniciem amb l’altra persona no té futur, o ja no ens satisfà o no ho volem continuar o… A vegades la millor manera de continuar és acceptar la ruptura i si aquesta es produeix en teràpia es pot donar l’oportunitat de tancar la relació d’una manera harmoniosa i amorosa. Una ruptura no ha de ser presa com un fracàs.

Llegir més

Carinyo… Hem de parlar

per

Primera part: La parella i el conflicte

Qui no ha escoltat aquesta frase i s’ha posat a tremolar? Jo sí, i l’he escoltat o dit, quan en la meva relació de parella alguna cosa ha estat anant malament durant un temps i un dels dos ha posat de manifest la seva incomoditat o cansament amb una situació.
Unes vegades (la majoria) el tema a tractar seran les qüestions relacionades amb els ajustos normals en tota relació coses tan senzilles com renegociar qui renta la roba o treu el gos a passejar. Altres vegades els temes a tractar seran més importants i poden estar incloses des de l’educació dels fills a la gestió econòmica i, finalment ens trobem davant d’aquelles situacions en què s’ha arribat a un punt tal que la relació ja està seriosament danyada o un dels integrants ja no pot més.

Tots tenim una necessitat de pertinença, d’establir vincles, de sentir-nos part d’alguna cosa que ens aporti seguretat, reconeixement i carinyo. En la majoria de casos, en la nostra societat, la parella és aquest vincle, aquesta relació. La parella, des del meu punt de vista, és el vincle entre dues persones que decideixen tenir un projecte comú en el temps en què hi ha cabuda per a l’amistat, el compromís i el sexe. El contingut i la forma d’aquest vincle és el que ens toca definir a cadascun de nosaltres. És a dir; no hi ha una manera d’entendre la parella, sinó que cada parella decideix com vol que sigui el seu projecte: quant temps volen estar junts, de quina manera i quantes vegades s’han de veure, objectius de la relació, compromisos d’un i altre, límits, motius de ruptura, maneres de relacionar-se amb les famílies de tots dos, si han de tenir descendència… I així podíem estirar la llista fins a gairebé l’infinit.

Llegir més