Sobre la por

Des del moment que som llançats i llançades a l’aventura de la vida, camina al costat del nostre costat un company inseparable que, de tan acostumats que estem a la seva presència, fins oblidem que és aquí. Naixem, creixem, evolucionem, ens relacionem i morim al costat d’aquest acompanyant fidel; la por.

I, clar, com tot companyia, és de summa importància com ens relacionem amb ella. Quina relació establim amb aquesta emoció: Ens deixem aconsellar per ella? L’evitem? La ignorem? La portem com una pesada càrrega? L’ocultem als altres? Ens vam avergonyir d’ella? La neguem? Ens paralitza? Ens limita?

La por és una de les quatre emocions bàsiques juntament amb l’alegria, tristesa i la ràbia.. La seva funció principal és la d’avisar-nos de situació que comporta un risc per a la nostra integritat. Que tinguem en compte que podem sofrir danys. Aquesta és la seva funció biològica; la de mostrar-nos el perill i donar-nos la possibilitat d’escapar, atacar o defensar-nos. Per tant, la por té una funció adaptativa, de protecció de l’individu i de l’espècie. Valorem el perill i reaccionem en funció del que és millor per a la nostra supervivència.

Llegir més

Posant límits II

2ª Part: Mostrant-nos al món

Aquesta setmana volem compartir el segon post dedicat a una cosa sempre complicada en el nostre dia a dia: els límits.

El fet de posar límits tendim a veure’l gairebé sempre des de la perspectiva de la protecció. Els relacionem amb dir que no, amb la possibilitat d’evitar que ens facin mal, que ens envaeixin, que ens agredeixin.

En aquesta ocasió intentarem posar la mirada en el costat oposat. Més que en el benefici immediat que posar un límit ens pot aportar, ens centrarem a mostrar les possibilitats que se’ns obren en posar-los. Quan establim clarament un límit i aquest està basat en una necessitat, ens estem protegint. Si sabem què és el que no volem per a nosaltres, què és el que ens fa mal, ens disgusta, agredeix o avergonyeix; també, fent un petit gir podrem descobrir el que volem per a nosaltres, la qual cosa ens agrada, ens senti bé, ens proporciona plaer, ens alegra o ens produeix tendresa. Vist d’aquesta manera els límits ens posen en contacte amb el que necessitem i ens donen l’oportunitat de demanar, de donar, de rebre i, en última instància, mostrar-nos al món tal com som.

Demanar, donar i rebre mereixen ser tractades amb afecte i extensió, així que en breu cadascuna d’aquestes accions tindrà la seva respectiva entrada en el blog. El d’avui anirà dedicat en “mostrar-se” i el que ens implica.

Què significa això de “mostrar-se”?

Mostrar(ens) és un concepte molt ampli que inclouria qualsevol acció que ens faci interactuar en un entorn amb més persones. Mostrar-nos és saludar al veí, donar la nostra opinió en una conversa de treball o expressar que tenim por. És defensar un ideal o callar quan no volem cridar l’atenció. Fem el que fem ens vam mostrar, fins i tot quan intentem no fer-ho: amagar-nos o intentar passar desapercebuts també és una manera de mostrar-nos en el nostre entorn (de no-mostrar-nos). El sentit que li volem donar aquí és el de deixar que ens vegin de manera real, integral, tal com som, d’una manera que inclogui tant els aspectes amb els quals ens agrada identificar-nos com els que ens resulten incòmodes o desagradables que, no l’oblidem, són part de nosaltres.

Llegir més

Sobre la Vulnerabilitat

Vulnerable. (Del lat. vulnerabĭlis).

1.   adj. Que pot ser ferit o rebre lesió, físicament o moralment.

I arriba el dia en què en una sessió de teràpia sorgeix el tema de la vulnerabilitat i com ens relacionem amb ella, què ens desperta, quin significat adquireix per a nosaltres.

En molts casos (i gairebé sempre per part del sector masculí) la resposta és una cara d’ensurt o disgust. I immediatament contestem que ens sembla, com a poc, desagradable, que ens assumeixi, que ens disgusta tenir-la, encara que sigui inevitable o, en alguns casos, que no tenim d’això.

Ens sona a debilitat, fragilitat. És un estat que immediatament ens contacta amb la por; sobretot als que posseïm caràcters controladors o orientats a l’acció.

En la nostra societat estem educats en la protecció de la nostra individualitat. El món és agressiu i hostil; així doncs, obrir-nos emocionalment als altres ens enfronta a la possibilitat que ens facin mal i de moure’ns en un espai incòmode on no podem controlar el que ocorrerà.

La possibilitat de reconèixer quines circumstàncies o situacions ens fan vulnerables també ens enfronta a la idea de fracàs en què anem (m’incloc) per la vida de “Juan Palomo”; els de “jo puc amb tot”. En aquest cas, acceptar que som vulnerables ens enfronta a l’altri que “potser” necessitem ajuda dels altres, que no som tan independents com ens creiem, tan forts o invulnerables com ens agradaria ser.

Llegir més

Assertivitat: Clar, Concret i Concís

Aquí estem de nou. Després algun temps i després de l’aturada de les vaques amb la intenció i el compromís d’actualitzar aquest blog, aportant i compartint articles, informació o reflexions que us puguin ser útils i interessants.

La nova arrencada la fem amb un article del nostre col·laborador i amic Joan Montero, terapeuta gestalt, coach i formador. Aquest article va ser publicat recentment al seu blog.

Esperem que us agradi

Sovint, en les relacions interpersonals, l’origen de molts conflictes, discussions o malentesos, gira entorn de la comunicació. Entre el que un vol dir i el que acaba dient, transcorren nombrosos factors que distorsionen el missatge. Com podem superar aquestes barreres?

Sòl recomanar als clients i en els grups que facilit que per tenir una bona comunicació cal seguir la regla de les tres C’s: clar, concret i concís. A continuació vam veure quin sentit té aplicar aquesta regla:

CLAR: És allò que es pot diferenciar amb facilitat, resulta senzill d’entendre i és indubtable.

CONCRET: Se sol oposar al general o abstracte, ja que està referit a una cosa determinada i precisa.

CONCÍS: És possible associar-lo amb l’imprescindible per generar sentit. Tot el superflu o accessori, per tant, escapa de la concisió.

Llegir més

Què és això que sento? Identificant l’emoció

Som éssers humans, som éssers emocionals. En els últims anys s’està canviant la concepció que davant de tot érem “racionals”, per arribar a una idea totalment oposada. El racional ocupa al voltant d’un 10% de la nostra activitat. La resta són processos que escapen en gran part al nostre control: automatismes, aprenentatges, sensacions, emocions…

Si prenem les emocions com a processos bioquímics, literalment estem banyats en emocions.
Pel nostre interior circula una sopa emocional constituïda per impulsos elèctrics, neurotransmissors, hormones…
L’emoció no és una cosa que passi en certs moments de la nostra vida, una cosa aïllada sense connexió. Al contrari, l’emoció és un continu que va variant de forma i intensitat. Sempre, en tot moment existeix en nosaltres una (o més d’una) emoció. Cada acció, sensació o pensament té associada una emoció, així que, per molt que vulguem (o creiem que ho podem fer) no podem només pensar o actuar. La nostra vida és un continu format per percepció – sensació – emoció – acció – pensament i les relacions que es produeixen entre els anteriors. Mirat així, les possibilitats llavors es tornen infinites.

Llegir més