Un gran percentatge de les malalties que patim té a veure amb l’estrès. Aquest estrès del qual tant es parla no és més que la forma de respondre a les agressions del nostre sistema nerviós, més exactament del sistema nerviós autònom, encarregat de les funcions no conscients (taxa cardíaca, dilatació pulmonar, digestió, contracció arterial…)
El sistema nerviós autònom es divideix funcionalment en sistema simpàtic i sistema parasimpàtic.
El simpàtic prepara el cos per a activitats que requereixen despesa d’energia. És el que s’activa en situacions d’estrès. Originalment, va unit a les situacions més bàsiques de supervivència: defensa, atac, fugida i, per tant, molt unit a les situacions que produeixen estrès. El sistema parasimpàtic, per contra, redueix l’activació provocada pel simpàtic i està relacionat amb l’acumulació d’energia, la recuperació i la regeneració de l’organisme.
Tots dos són antagònics, és a dir, no poden activar-se alhora.
Si un està activat, l’altre estarà desactivat.