Som éssers humans, som éssers emocionals. En els últims anys s’està canviant la concepció que davant de tot érem “racionals”, per arribar a una idea totalment oposada. El racional ocupa al voltant d’un 10% de la nostra activitat. La resta són processos que escapen en gran part al nostre control: automatismes, aprenentatges, sensacions, emocions…
Si prenem les emocions com a processos bioquímics, literalment estem banyats en emocions.
Pel nostre interior circula una sopa emocional constituïda per impulsos elèctrics, neurotransmissors, hormones…
L’emoció no és una cosa que passi en certs moments de la nostra vida, una cosa aïllada sense connexió. Al contrari, l’emoció és un continu que va variant de forma i intensitat. Sempre, en tot moment existeix en nosaltres una (o més d’una) emoció. Cada acció, sensació o pensament té associada una emoció, així que, per molt que vulguem (o creiem que ho podem fer) no podem només pensar o actuar. La nostra vida és un continu format per percepció – sensació – emoció – acció – pensament i les relacions que es produeixen entre els anteriors. Mirat així, les possibilitats llavors es tornen infinites.
De les emocions m’agradaria ressaltar algunes característiques:
- Van vinculades a tota sensació, acció i pensament que tinguem.
- A través d’elles ens reconeixem nosaltres mateixos. El fet de com ens veiem, ens relacionem amb nosaltres, els adjectius que ens donem, com ens percebem; porten inevitablement associades emocions.
- Són el nostre pont amb el món, és a dir, l’emoció és una vivència totalment pròpia i interna que sorgeix en la interacció entre nosaltres i el món exterior. Valorem, jutgem, ansiem, volem, temem, anhelem el món extern a través de les nostres emocions. Transformem el món, interactuem amb ell d’acord amb la nostra estructura emocional
- Són energia vital. Formen part de l’impuls d’anar cap a, d’estar al món i de relacionar-nos-hi.
- La nostra memòria, l’acumulació de records i vivències que conformen el nostre jo, ve marcada pels objectes emocionals, per les situacions que ens han impactat. Les dades de la nostra memòria tenen un fort component emocional.
Dins del treball psicoterapèutic és de gran importància la identificació del que ens agrada i el que no ens agrada (com ja comentem en un altre post, una de les maneres de definir la neurosi és l’oblit dels propis desitjos i necessitats per obeir els mandats, necessitats o exigències externes). En el regne animal és d’extrema importància la identificació del nutritiu/tòxic, agradable/desagradable per a la supervivència de l’espècie; així que som una curiosa espècie que és capaç de seguir (sobre)vivint sense identificar que ens agrada o ens desagrada i seguir obrant en funció del que ens imposen.
És una situació d’allò més habitual en teràpia, que la persona que acudeix tingui una consciència “difusa” de les seves emocions. Els més emocionals (entre els quals em trobo) tenen la sensació que senten moltes coses, que hi ha un torrent emocional intern que guia la seva vida; “és que jo sento molt” o “jo no sento res” sol ser la manera com ho expressen al principi. Però en el moment de posar atenció, identificar l’emoció, posar-li nom… Es produeix el buit. En aquest cas el problema és que la persona s’identifica amb l’emoció, aquesta es converteix en un filtre pel qual passen totes les accions, però no hi ha una consciència de “què” està realment succeint. Succeeixen coses, però no se’n van.
Altres estils de pacient responen davant l’emoció que sorgeix inhibint-la (sentí alguna cosa molesta i no li faig cas), fent qualsevol tipus d’activitat física o intel·lectual per evitar la molèstia que provoca aquesta emoció, imaginant, fent esport, cuinant, menjant… Qualsevol cosa per allunyar-nos d’emocions (tristesa, ràbia, por o alegria) que suposem ens van a fer mal o no ens veiem capaços de sostenir.
El treball terapèutic en la majoria dels casos (inclòs el cas de qui escriu aquest text) inclou una espècie de “parvulari” emocional, on la persona farà un petit entrenament en el seu dia a dia de les emocions que es desperten davant els esdeveniments i situacions que ocorren en la seva vida quotidiana: el treball, les relacions amb companys i caps, el que fa en el seu temps lliure, què sent davant activitats amb la seva parella, els seus fills…
Per això, per poder-la identificar, és important posar una mica de distància amb la situació, aturar la inèrcia en què estem immersos, i preguntar-nos durant un instant que estic sentint. Per fer-ho més senzill i no perdre’ns en la multitud d’emocions que poden sorgir és aconsellable limitar-les a les quatre emocions bàsiques (alegria, tristesa, por i ràbia). El descobrir quina emoció ens desperta una situació ens serà de gran utilitat. És important que puguem identificar les emocions. Identificar-les ens ajudarà a viure-les més plenament, amb més consciència. Ens obre la possibilitat de descobrir el que ens agrada i el que no, identificar el que considerem perillós, o dolorós. Identificar les emocions és l’inici necessari per poder començar a posar límits, a cuidar-nos, a valorar-nos.