Jo no soc neuròtic!

El concepte de malaltia i la neurosi, la visió gestàltica.

Totes les teories que tracten de la salut i la malaltia tenen la seva pròpia definició sobre elles.

Per a Fritz Perls -creador del mètode gestàltic- la malaltia mental era la conseqüència directa d’un alt grau de neurosi ¿Neurosi? Què és això? Primer dir que en major o menor mesura tots som neuròtics. Tots som individus que es desenvolupen en una societat, per a nosaltres són de gran importància les relacions, i sense elles, segurament no sobreviuríem. És en aquest pla on apareix la neurosi, a la frontera de contacte entre nosaltres mateixos i els altres, quan es produeix un conflicte aparentment irresoluble entre la necessitat real que percebem en nosaltres mateixos i el que creiem que ens demanda l’entorn.

Un exemple senzill per il·lustrar l’anterior:

Víctor és un enamorat de la música coral. Després de mesos d’assajos finalment va a realitzar el seu primer recital. L’auditori és ple, família i amics han vingut a veure’l. Tot està llest per a la gran estrena. Per fi l’ansiat dia ha arribat. D’inici tot va perfecte: el so, la compenetració dels cantants… Però a Víctor amb les presses s’ha oblidat d’anar al lavabo abans de l’actuació. Al principi és només una molèstia sense importància, però amb el pas del temps la urgència és cada vegada més gran. Víctor se sent en una disjuntiva: sortir dissimuladament del cor i anar al lavabo… segurament li veuran abandonar l’escenari i passarà una enorme vergonya davant el públic, davant els seus amics i familiars o, per contra, quedar-se i arribar fins a l’intermedi, patint un cada vegada més evident ball. Víctor vol anar al lavabo, però no es decideix; finalment decideix quedar-se a l’escenari. El resultat és que una cosa que inicialment anava a ser una bonica vetllada es converteix en una tortura. No hi ha satisfacció i tampoc es pot concentrar a cantar. Víctor sent que la seva actuació és bastant mala però no sap com pot resoldre aquesta situació…

Aquest exemple molt senzill ens serviria com una de les possibles definicions del concepte de neurosi. En aquest cas la persona ha donat prioritat a la convenció social –quedar bé en aquest cas- davant una necessitat real pròpia. Aquesta situació pot resultar fins a cert punt banal, però si l’extrapolem a decisions més importants en què es vegin incloses parella, família, fills, salut, treball o amics, pot portar-nos a greus desequilibris.

Si escoltem el nostre jutge interior i els seus”hauries” i ens neguem a escoltar les nostres necessitats reals, perpetuarem un estat d’insatisfacció contínua, ja que tots els nostres actes estaran encaminats a aplacar una exigència que poc o res té a veure amb la necessitat original.

La teràpia Gestalt funciona com una manera de desfer nusos que s’han anat formant al llarg de la nostra vida.
La feina consisteix a anar a poc a poc revisant aquestes actituds o formes de comportar-nos en el dia a dia.
Vivenciar de quina manera responem davant les demandes externes: Fem realment el que volem fer o, per contra, ens deixem portar pel que ens diuen els altres?, ¿o pel que creiem que volen els altres?
i amb el temps anem acumulant més i més frustració, cada vegada més ficats en una vida que no ens agrada, amb la sensació que el temps s’acaba…