La majoria de terapeutes que treballem a Aidam ens considerem “gestàltics”, és a dir, la base del nostre treball és la Teràpia Gestalt. Davant d’aquesta afirmació la majoria de la gent que conec em respon coses com: ¿això és nou no?, ¿això ja no es fa servir, no? O: ¿Treballeu amb coixins, no? O la més habitual: Aaaahhh… (que significa: no tinc idea que m’estàs parlant)
Com que la nostra principal voluntat és donar a conèixer la Teràpia Gestalt, vam anar pujant una sèrie d’articles que intentaran explicar què és i com treballem. Esperem que us agradin
El terme Gestalt prové de l’alemany i admet diverses traduccions possibles entre elles forma, estructura o creació.
La teràpia Gestalt es pot incloure dins de les psicoteràpies humanistes que van aparèixer a Europa i EUA després de la Segona Guerra Mundial i que recuperaven l’aspecte positiu de la visió de la persona, contemplant la possibilitat d’un canvi en aquesta, basat a assumir la responsabilitat de la pròpia vida, tractant l’individu com una unitat, com un tot. Aquestes teràpies posaven èmfasi en la relació, tant de la persona amb si mateixa com amb l’entorn i en els conflictes que s’originen en aquesta relació. Són una resposta, una visió diferent i més esperançada en les possibilitats de la persona que les psicoteràpies dominants durant l’època anterior, entre elles, de les més conegudes, la psicoanàlisi.
Totes les psicoteràpies humanistes tenen en comú la confiança en la persona com a agent actiu en la seva salut. Es creu en el potencial de la persona per evolucionar, es confia que la persona té les seves pròpies respostes per resoldre els seus problemes. No hi ha una resposta única als problemes presentats, sinó que cada persona té el seu propi camí, pren les seves pròpies decisions i es responsabilitza de la seva pròpia vida.
La Teràpia Gestalt apareix de la mà de Fritz Perls, Metge psiquiatre alemany, a mitjans del segle XX. Perls posseïa una enorme habilitat per sintetitzar i utilitzar per al seu treball terapèutic tècniques de diferents modalitats que considerés útils o interessants. Així que la teràpia Gestalt, en el seu inici, rep influències de la psicoanàlisi (en el qual Perls estava format), del teatre, el psicodrama, la filosofia existencialista, la psicologia de la percepció alemanya dels anys 40 i més tard del Zen i tradicions xamàniques.
Tot plegat conforma una nova manera de fer teràpia on tant el client com el terapeuta participen activament i on l’aquí i ara pren el paper principal, on el com faig les coses i el perquè les faig prenen més importància que el perquè.
La Teràpia Gestalt en l’actualitat
Amb el pas dels anys s’ha anat enriquint amb les aportacions dels professionals que han anat deixant la seva experiència en ella. Podem dir que ha arribat a una certa maduresa, on l’experimentació (sobretot als anys 60) ha donat lloc a un major cos teòric.
Durant molts anys s’ha utilitzat amb gran assiduïtat una frase de Perls que deia que “la teràpia Gestalt era massa beneficiosa per limitar-la als malalts”. Crec en aquesta afirmació i la meva pròpia experiència hi està d’acord, ja que la teràpia Gestalt és també una eina potent per a l’autoconeixement i la millora del benestar personal, i ens dota d’eines per afrontar els obstacles de la vida així com formes de millorar les nostres relacions. Però sobretot, al llarg dels anys, crec que s’ha produït un avenç en l’efectivitat de la teràpia enfront de tota mena de malalties (depressions, fòbies, trastorns obsessius…) i ha començat a cobrar una gran presència i rellevància en els mons de la pedagogia i l’educació, a tots els nivells.