Quan decidim tenir fills ens sentim molt il·lusionats imaginant la meravella i el mil·lenari que és portar al món un nou ésser. Quan neix ens sentim abocats per la responsabilitat, per la malaptesa, per sentir-nos incapaços de comprendre què passa amb aquest ésser tan encunyat quan l’únic que sap fer és plorar si alguna cosa l’incomoda.
Desitgem que el temps passi i que el nadó comenci aviat a parlar perquè pugui comunicar-nos què és el que li dol i què vol, doncs no sempre sabem interpretar-lo.
