Aquí estem de nou. Després algun temps i després de l’aturada de les vaques amb la intenció i el compromís d’actualitzar aquest blog, aportant i compartint articles, informació o reflexions que us puguin ser útils i interessants.
La nova arrencada la fem amb un article del nostre col·laborador i amic Joan Montero, terapeuta gestalt, coach i formador. Aquest article va ser publicat recentment al seu blog.
Esperem que us agradi
Sovint, en les relacions interpersonals, l’origen de molts conflictes, discussions o malentesos, gira entorn de la comunicació. Entre el que un vol dir i el que acaba dient, transcorren nombrosos factors que distorsionen el missatge. Com podem superar aquestes barreres?
Sòl recomanar als clients i en els grups que facilit que per tenir una bona comunicació cal seguir la regla de les tres C’s: clar, concret i concís. A continuació vam veure quin sentit té aplicar aquesta regla:
CLAR: És allò que es pot diferenciar amb facilitat, resulta senzill d’entendre i és indubtable.
CONCRET: Se sol oposar al general o abstracte, ja que està referit a una cosa determinada i precisa.
CONCÍS: És possible associar-lo amb l’imprescindible per generar sentit. Tot el superflu o accessori, per tant, escapa de la concisió.
Aquestes paraules estan relacionades amb l’assertivitat, que del latin “assertus”, significa afirmació de la certesa d’una cosa. Una persona assertiva davant d’una situació que percep com a difícil, és capaç de: descriure clarament el problema, expressar els seus sentiments, comprendre l’altre, demanar el que requereix per cobrir les seves necessitats de manera segura, oferir alternatives i donar a conèixer les conseqüències que tindrà el receptor d’acord amb la seva resposta.
Són molts els factors a tenir en compte a l’hora de ser assertius, per això pot resultar complicat al principi. La pràctica i entrenament amb les tres C’s implica poder desencallar habilitats que ens permetin ser persones directes, honestes i expressives en la nostra comunicació; a més de ser segures, autorespectar-nos i tenir l’habilitat per fer sentir valuosos els altres.
Sovint el més difícil d’una comunicació assertiva és ser conscients dels nostres pensaments, sentiments, motivacions, necessitats i desitjos sense jutjar-los, administrar les nostres emocions i assumir la situació de manera responsable. És en el procés de responsabilitzar-nos del que ens succeeix, quan solem desviar el missatge per por, vergonya i/o culpa davant les conseqüències de ser assertius. Per tant, acceptem que sabem el que volem dir, una altra cosa és que no sapiguem com dir-ho. El primer pas cap a l’assertivitat es genera en la relació de l’ésser humà amb si mateix, identificant clarament el pensament i el sentiment per expressar-lo amb la major claredat, concreció i concisió.
Algunes persones eviten ser assertives perquè temen desagradar-ne d’altres i no ser acceptats per ell. En canvi, aquesta postura sol ser “pa per avui i fam per a demà”, ja que a la llarga es produeix un enquistament emocional, podent llastar la relació.
És important que per desenvolupar l’assertivitat recordes que tens dret a tenir les teves pròpies opinions, a assolir les teves pròpies metes, a cometre errors i a tenir privacitat sobre els teus pensaments i sentiments. Una vegada li dones valor i reconeixement als teus drets, el següent pas és començar a assumir responsabilitat sobre ells, desenvolupant un sistema de creences i valors que et permeti ser assertiu amb aquest mateix. Es tracta de donar-se permís a si mateix, permís per enfadar-se, per dir “No”, per demanar ajuda i per equivocar-se.
Resulta útil començar pel fàcil, petits detalls com per exemple dissentir i expressar el nostre desacord més activament, preguntar el perquè d’alguna cosa a priori poc raonable o desagradable, permetre que els altres coneguin la teva opinió i sentiments, aquest tipus d’accions reforçaran el teu comportament assertiu.
El ser assertius és una qüestió individual, no hi ha cap fórmula màgica, es tracta de provar opcions i triar la més apropiada per a nosaltres, tal vegada després d’adaptar-la a la nostra personalitat.
Només llegir aquestes línies no et convertirà en una persona més assertiva, però posar en pràctica la informació que t’ofereixen si podria fer-ho.
Joan Montero