Sovint ens pensem que estem bé i que som plenament conscients del que escollim i desitgem. En el meu procés de creixement personal me n’he adonat que la majoria de vegades poc sabia del que em succeïa i poques vegades me’n responsabilitzava. Un exemple del que explico serien certs moments en que davant d’una situació que m’incomodava i em feia sentir malament per mi era més fàcil posar-me a cridar a una persona propera, provocar un conflicte i una discussió basada en retrets, que adonar-me’n del que sentia i responsabilitzar-me de comunicar-ho. Protestar i retreure allò que l’altre feia malament tenia més fonament que parar atenció i sentir les meves emocions, sensacions i pensaments.
M’he equivocat sovint, he viscut moments en que la incertesa, els dubtes i la por em devoraven per dins, moments de crisi, abisme i buit. La meva resposta immediata solia ser la resistència a no voler acceptar el que m’estava succeint. Alts i baixos emocionals, eufòria, ràbia desbocada i gens reconeguda, molt judici intern, dificultat per expressar el que sentia i per diferenciar els límits entre les meves necessitats i les dels altres. Vivia en un món on l’amenaça era continua i la sensació d’invasió constant. Aquest malestar intern es repetia i repetia, i em posicionava amb una actitud a la defensiva a partir de la qual sempre em sentia atacada. Algunes vegades em sentia bé i em pensava que la por a ser rebutjada estava resolta. Immediatament me n’adonava que no, sobretot, quan una mínima espurna de desconfiança, una mirada freda, un possible rebuig em despertaven les alarmes internes. La meva por a l’abandó i a no ser acceptada fomentaven en mi una actitud de control, tensió, defensa i atac.
Viure un procés de teràpia m’ha anat molt bé per descobrir-me i RE-DESCOBRIR-ME en aquells aspectes que veia en els altres i que fonamentalment són meus. Temps enrere era incapaç de sostenir un conflicte ni de plantar cara a ningú. Em generava tanta agressivitat interna i em feia tanta por que em bloquejava. Me n’adono que tenia molta dificultat per relacionar-me amb persones que em violentaven i despertaven en mi aquesta por. Acceptar que sóc responsable de la vida que em creo, de les meves eleccions i
de les relacions que estableixo m’ha ajudat molt. Mirar de cara la Dra. Jekyll and Hide que hi ha en mi m’ha ajudat a prendre consciència de les meves dificultats i de les meves virtuts i potències i a adonar-me’n que són diferents manifestacions de la mateixa cosa, és a dir, jo mateixa. Afrontar allò que no m’agrada de mi mateixa em porta a obrir les portes de moltes potencialitats adormides que resideixen en el meu interior. La meva llum…un acte de fe, perseverància, compassió i dignitat cap a mi mateixa.
Aidam Teràpia neix de la vocació, del desig de compartir un camí recorregut que m’ha ajudat a descobrir els meus recursos personals, a assumir la responsabilitat de la meva pròpia vida i a sentir-me satisfeta. A acompanyar, com a psicòloga i psicoterapeuta, a aquells que volen recórrer el seu propi procés i empatitzar amb les seves passes la memòria de les meves. Un camí que no té fi i on cada pas li dóna el seu sentit.
Emma