Els  psicoterapeutes som,  abans de res, persones amb les nostres alegries, pors, anhels i dificultats. És per això que obrim un espai al blog on ens anirem presentant i mostrant a poc a poc. Volem que ens conegueu, que em conegueu; així que aquí us escric una mica de la meva història:

Sovint ens pensem que estem bé i que som plenament conscients del que escollim i desitgem. En el meu procés  de  creixement personal me n’he adonat que la majoria de vegades poc sabia del que em succeïa i poques vegades me’n responsabilitzava. Un exemple del que explico serien certs moments  en que davant d’una situació que m’incomodava i em feia sentir malament  per mi era més fàcil posar-me a cridar a una persona propera, provocar un conflicte i una discussió basada en retrets, que adonar-me’n del que sentia i responsabilitzar-me de comunicar-ho. Protestar i retreure allò que l’altre feia malament tenia més fonament que parar atenció i sentir les meves emocions, sensacions i pensaments.