Aidam continua evolucionant com a entitat viva que és. Cada dia que passa ens anem especialitzant més en les activitats que ens omplen i de les que podem donar més de nosaltres mateixos. A part de la psicoterapia tradicional, individual o de parella dirigida a adults; també volem fomentar el nostre signe distintiu: el treball integratiu amb somnis, la psicoteràpia en LSC (Llengua de Signes Catalana) i la teràpia per adolescents i infants.
Avui us proposem un article sobre la psicoterapia infantil.
Portar a un nen a teràpia és una decisió que ens pot costar de prendre. El deixaré en bones mans? Què li faran al meu/meva fill/a? No és massa petit/a?
Amb aquest article intentem apropar-nos a vosaltres, exposant la nostra manera de treballar, com enfoquem la teràpia i vincle amb els petits/es, treball amb el que sempre posem el màxim d’atenció, cura i respecte.
Com sempre, esperem que us agradi.
Habitualment les famílies que es posen en contacte amb nosaltres és perquè són conscients que se’ls escapa alguna cosa en relació amb els seus fills. Les rabietes, l’agressivitat, els insults, la falta de respecte, els plors generalitzats, la desmotivació, el fer-se pipi al llit, les poques ganes de participar i de fer coses, les males notes a l’escola, la introversió, la hiperactivitat i l’excitació serien exemples de consulta.
Altres motius podrien ser els incidents crítics com la pèrdua d’una persona molt propera, la separació dels pares, un accident, una malaltia (pròpia o d’alguna persona propera) o una vivència impactant per a l’infant que els pot produir estats d’estrés i pics d’ansietat més elevats i perdurables en el temps.
En psicoteràpia gestàltica quan treballem amb nens/es estem treballant amb el nen/a, els pares, els germans, l’escola i, en casos excepcionals, altres persones significatives com podrien ser els avis, els tiets o inclús la cangur. En funció del cas es considera quines són les persones més significatives de l’entorn més immediat del nen/a.
Els nens/es, a diferència dels adults,
sempre estan a L’AQUÍ i ARA i és des d’aquí on es farà l’abordatge. El procés terapèutic consisteix en ajudar al nen/a a posar paraules a la seva vivència, que elabori el que sent i que li doni significat. I en aquest últim punt és on entra el
JOC SIMBÒLIC.
El JOC és el mitjà a partir del qual es treballa amb l’infant. Entenem que
el joc és l’estat mental pel qual un nen camina per la vida. Un infant es comunica amb el joc, on és propietari de la seva acció i ens pot explicar què li passa.
A part del joc simbòlic també treballem altres vies d’expressió del nen com el dibuix, la plastilina, el treball amb fang, el collage amb diversos materials, la narració, els titelles i l’experiència sensorial (els sentits, la relaxació, meditació i moviment corporal).
Les sessions terapèutiques amb els nens són de 45 minuts un dia o dos a la setmana si es considera necessari, i aquest treball es complementa amb una o dos sessions mensuals d’una hora amb els pares o tutors legals. A més en els casos que ho considerem idoni, també ens coordinarem amb els tutors escolars o altres persones significatives (avis, tiets, cangurs) per tal de que l’abordatge sigui en els contextos més importants dels menors.
El procés terapèutic amb infants
requereix d’un temps perquè s’esdevinguin els canvis i millores. En aquest marge de temps ens proposarem
objectius realistes, tot pactant amb la família la durada i freqüència de la teràpia segons l’evolució del cas.
El treball amb els pares es centra en
donar suport a les seves preocupacions, plantejaments i preguntes envers el vincle i la relació amb els seus fills. Des d’una mirada empàtica poder estar al seu costat i treballar plegats amb ells. La nostra funció és acompanyar i mediar el vincle familiar. Durant el procés terapèutic és important incloure les figures paternes principals, tutors o persones significatives per l’infant. Acompanyar-los a obrir la mirada, per evitar quedar-nos en el símptoma més evident que presenta el fill/a ( les rabietes, els plors, el pipi al llit, la desmotivació…). Un exemple seria que darrera del símptoma d’un nen que es fa pipi al llit descobrim que el nen ens explica que està trist.
La metodologia de treball que habitualment seguim es basa en una primera etapa inicial on, gràcies a l’establiment del
vincle amb els pares i l’infant, obtindrem informació per definir la personalitat de l’infant, com es relaciona amb el seu entorn i quin és el seu problema actual. Després es fa una devolució de les propostes de treball als pares i, en funció de l’edat i adaptant-nos al seu llenguatge, també al nen/a. A partir d’aquí ja es passa a la fase de teràpia, on treballarem els objectius marcats en la fase prèvia, se seguirà treballant el vincle entre l’infant-terapeuta i família-terapeuta i, també es donarà pas a tots aquells aspectes o incidents importants que puguin sorgir en el dia a dia al llarg de tot el procés terapèutic.
Cada infant prové d’un sistema familiar únic i amb les seves pròpies característiques. En funció del sistema i de la personalitat de l’infant els principals objectius de treball poden ser:
- Enfortir el “jo”:
- potenciar les fortaleses del nen/a i els vincles satisfactoris.
- ajudar a resoldre els vincles conflictius i problemàtiques del nen.
- fomentar l’expressió i gestió d’emocions per tal d’establir una relació més assertiva amb el seu entorn.
- Validar les emocions viscudes, per tal d’acollir qualsevol emoció que el nen/a expressa.
- Reparar moments dolorosos.
- Desenvolupar la responsabilitat amb un mateix.
- Potenciar l’autoestima de l’infant.
