L’actual situació econòmica, la incertesa sobre les retallades, la pujada d’impostos i el clima de por que ens rodeja són aspectes que poden produïr-nos un augment de l’estrés. Si a tot això li afegim les relacions interpersonals com la familia, la parella, la feina, les amistats podem afirmar que patir estrés està a l’ordre del dia!
A nivel orgànic sabem que l’estrés afecta directament al Sistema Nerviós Autònom (SNA), i especialment al Sistema Nerviós Simpàtic, el qual és el responsable de donar resposta davant d’una situació perillosa o en la qual ens sentim amenaçats. Aquesta resposta es dóna gràcies a la secreció d’adrenalina. Una persona exposada a un continu estat d’estrés genera un augment de la secreció d’adrenalina i altres hormones les quals influeixen sobre l’hipotàlem, el qual és responsable de segregar cortisol. Nivells elevats de cortisol a la llarga ens poden dur, entre d’altres coses, a una disminució de l’acció del nostre sistema inmunitari i que això afavoreixi l’aparició d’algunes malalties.
Partint d’aquesta base, sabem que l’estrés de forma continuada afecta a l’organisme, ara bé, quin efecte té sobre els estats emocionals?
Algunes característiques són l’esgotament, el cansanci, la irritabilitat, la dificultat per conciliar el son, l’insomni, la sensació d’estar vulnerable i més susceptible als estímuls que ens rodegen. A vegades ens és molt difícil posar paraules a la vivència de l’estrés. Són sensacions que ens pesen, ens agobien, ens generen malestar i una sensació continua de pressió. És important que davant d’aquesta vivència ens donem un espai per parar a escoltar què és el que ens succeeix, que és el que sentim. Un espai per adonar-nos de les sensacions que sentim al cos i dels estats emocionals que d’aquestes en deriven. Una de les característiques de patir estrés és la sensació de confusió i la dificultat de poder definir que és el que ens passa. Posar nom a “això” que ens passa ens permet prendre consciència del que estem vivint i, des d’aquesta consciència probablement resoldrem el nostre conflicte de manera més efectiva i assertiva.
Ara, què passa quan amb alts nivells d’estrés no sóm capaços de prendre consciència del que ens passa, tenim dificultats per gestionar les nostres emocions i ens topem davant d’una sensació i vivència que ens supera? En aquests moments és quan degut a l’excés d’estrés el nostre organisme respon amb nivells elevats d’ansietat o d’angoixa, podent-se manifestar espontàniament alguna crisis d’ansietat o inclús algun atac de pànic.
A partir d’aquí sorgeix una nova pregunta: quina és la diferència entre l’ansietat i l’angoixa?
Per respondre aquesta pregunta podriem escriure un article sencer. Breument podriem explicar que inicialment un dels trets més importants que les diferencia és la perduració en el temps. Imaginem a una persona que té molts problemes a la feina i que aquesta situació li provoca nivells alts d’ansietat o angoixa. Es tractarà d’ansietat en el moment que la persona deixi d’estar en contacte amb el factor estressant (feina), s’agafi una baixa temporal i els símptomes immediatament desapareixin. En el cas de l’angoixa, els símptomes segueixen presents inclús quan es deixa d’estar en contacte amb el factor estressant. És possible que la persona topi amb un sense sentit, amb la sensació de buit existencial i amb insatisfacció vital, les quals són molts difícils de definir i concretar. Com dèiem a l’inici en relació a l’estrés, amb l’angoixa també hi ha una gran dificultat per sostenir-se amb les sensacions i emocions que se’n deriven i al mateix temps hi ha una gran dificultat per definir allò que pensem i concretar-ho en paraules. Tot això provoca que la vivència de l’angoixa perduri més en el temps i que generi força neguit intern a la persona que la pateix. En el cas de l’angoixa el treball terapèutic anirà més encaminat a entendre la història de la persona, d’on ve i quines experiències i vincles l’han condicionat en el seu passat per tal d’entendre la conjuntura del moment actual on la persona es pot trobar amb la sensació de no tenir prou recursos personals per afrontar el seu present i les dificultats que se’n deriven.
